
Mateu 11,25-30
En aquell temps, Jesús digué:
–T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• A Mateu 11, l’evangelista mostra que a Jesús les coses comencen a no anar-li bé.
• Primer, el seu mestre Joan Baptista no veu clar el capteniment de Jesús i fa preguntar “Ets tu el qui has de venir? O cal esperar-ne un altre?”. Tot seguit, veiem que les estimades ciutats del Llac on Jesús ha deixat tota la seva “salvació”, no han entès res. Ni tampoc Cafarnaüm…!
• La tristesa devia embargar el cor de Jesús.
• Enmig de tanta nuvolada Jesús troba motius que l’alleugeixen i omplen de pau i joia: sorprenentment, no són en els savis, sinó en els més “petits”, els qui connecten amb ell.
• I esclata en una pregària sortida del fons del cor, que esdevé un dels textos més saborosos de Mateu. Té tres moments:
• a) Jesús queda desbordat i esclata en pregaria d’agraïment després de comprovar la manera de ser, tan paradoxal, de Déu: el Senyor del Cels i Terra té les preferències en els petits. Són els senzills els qui entenen el cor de Jesús i el seu missatge de vida,
• b) el Mestre ens retorna a les revelacions del Baptisme i la Transfiguració: el rostre del Pare in-visible, es mostra del tot en el Fill. Una bona confessió de fe, perquè el lector en gaudeixi,
• c) una càlida exhortació als qui penen, els pobres pagesos de Galilea, sota mil jous d’explotació, d’intoleràncies i de complicacions farisaiques; i a nosaltres lectors de l’evangeli. Se’ns ofereix un altre caliu on viure: “veniu a mi… trobareu repòs… el meu jou és suau”.