Joan 6, 16-21
Al capvespre, els deixebles de Jesús van baixar al llac i s’embarcaren en direcció a Cafarnaüm, a l’altra riba. Ja s’havia fet fosc i Jesús encara no s’havia reunit amb ells; a més, com que el vent bufava fort, el llac s’anava encrespant. Quan havien remat unes dues o tres milles, van veure que Jesús s’acostava a la barca caminant sobre l’aigua, i es van esglaiar. Ell els diu:
-Sóc jo, no tingueu por.
Volien fer-lo pujar a la barca, però tot seguit la barca tocà terra al lloc on anaven.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Encara portem el bon gust del “poc” pa que Jesús va beneir, i que no s’ha exhaurit a les mans dels deixebles, mentre l’anaven repartint a “cinc mil homes…!”.
• Aquest és un prodigi que, amb la força de l’Esperit, han anat repetint tantes mares de família, tantes Caritas, tants Cotolengo…, quan amb la pobresa del molt poc que tenien han alimentat als seus, a molta gent, a una multitud…
• El Cel se’ns ha apropat.
• Encara portem al paladar el bon gust del pa de Jesús (tot seguit sabrem que és el bon gust del seu propi cos i sang, del pa eucarístic). Però Jesús en comptes d’acceptar ser Rei, com molts voldríem!, se’ns escapa a la Muntanya, i reposa en el Pare.
• Nosaltres que estem a la barca (però Jesús no hi és!) per tornar a Cafarnaüm, experimentem que el “Cel” que havíem gustat, ara ens l’han pres i estem a l’“infern”, quan les aigües caòti-ques que a Gènesis 1 el Creador havia separat i apaivagat, tornen a estar “descreades”. Ens envaeix el “caos primigeni”… i Jesús no hi és.
• O sí que hi és…! Però nosaltres creiem que és un fantasma del qual cal fugir.
• Enmig del desgavell més absolut de les nostres vides i de la vida del món, Jesús el Senyor ens diu: “Jo sóc”, com Yahvè en el misteri del foc de la bardissa.
• Avui és dia per adorar Jesús “Senyor meu i Déu meu”… ¡¡¡enmig dels nostres caos!!!
Bloc de Pere Codina Gironella 