Joan 21,1-19
Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició va ser d’aquesta manera:
Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l’anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els diu:
–Me’n vaig a pescar.
Els altres li diuen:
–Nosaltres també venim amb tu.
Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s’adonaven que fos ell. Llavors Jesús els digué:
–Nois, no teniu res per a menjar?
Li respongueren:
–No.
Ell els digué:
–Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix.
Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:
–És el Senyor.
Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es posà el vestit que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. 9 Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix coent-s’hi. 10 Jesús els diu:
–Porteu peixos dels que acabeu de pescar.
Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. Jesús els digué:
–Veniu a menjar.
Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix.
Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.
Jesús i Pere
Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:
–Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?
Ell li respongué:
–Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.
Jesús li diu:
–Pastura els meus anyells.
16 Per segona vegada li pregunta:
–Simó, fill de Joan, m’estimes?
Ell li respon:
–Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.
Jesús li diu:
–Pastura les meves ovelles.
Li pregunta Jesús per tercera vegada:
–Simó, fill de Joan, m’estimes?
Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li respongué:
–Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estimo.
Li diu Jesús:
–Pastura les meves ovelles. T’ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.
Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.
Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir:
–Segueix-me.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Els deixebles estan desolats. Ho havien deixat tot per Jesús però no ha servit de res. S’han jugat la vida i han estat a punt de perdre-la.
• El millor que poden fer és tornar a la vida de sempre, tocant de peus a terra, i oblidant-se d’aquest somni viscut amb Jesús durant quasi bé tres anys.
• “Me’n vaig a pescar”, diu Pere en un intent d’oblidar i de tornar a la monotonia quotidiana.
• Però, com la nit abans de conèixer Jesús, no van pescar res.
• A la matinada, cansament, son i fracàs… Algú, des de la riba, els saluda: “nois, teniu res per menjar?”… “Tireu la xarxa a la dreta i en trobareu”… Són les mateixes situació i paraules que el dia en que Pere va conèixer Jesús.
• De sobte cauen en el compte i la desolació es converteix en esclat de joia: La gran pesca miraculosa, com el dia que Pere es va trobar amb Jesús per primer cop.
• Cadascú reacciona segons el seu carisma: Un diu “és el Senyor!” L’altre es llença al mar per tal d’arribar més aviat al costat de Jesús. La majoria, anònima i silenciosa, continua damunt la barca, símbol de l’Església, treballant per dur-la a port, tant a la barca com a la pesca aconseguida per la gràcia de Jesús i la col·laboració dels deixebles.
• Arriben davant Jesús i comparteixen l’aliment que el Senyor els ha preparat. Jesús és el veritable aliment que els dóna i ens dóna vida! No cal dir res. Sobren explicacions quan els gestos i la vida parlen per ells mateixos.
• Tothom comparteix i comunica, en silenci, el que seria impossible d’expressar amb paraules.
• Pere tindrà l’oportunitat de dir-li a Jesús, per tres cops, que l’estima. Aquesta vegada des de la humilitat. Pere ja ha après que la seva força és i serà, per sempre més, la vida de Jesús ressuscitat dins seu.
Bloc de Pere Codina Gironella 