
Joan 14,6-14
Jesús va dir a Tomàs:
–Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist.
Li diu Felip:
–Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res més.
Jesús li respon:
–Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La primitiva comunitat cristiana ja creia que més important que l’ensenyament de Jesús era el mateix Jesús, la mateixa persona de Jesús, que ensenyava.
• Per això és de radical importància la frase de l’evangeli referida a Jesús: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”.
• També la primitiva comunitat cristiana creia, amb ple convenciment, que Jesús és qui, d’una manera diàfana, ens ensenya i mostra qui és i com és Déu.
• Veient Jesús, veiem i descobrim al mateix Déu i Pare nostre.
• Déu s’ha fet una sola i idèntica cosa amb Jesús. Déu s’ha fet tan home com Jesús és home i l’home està cridat a ser tan fill de Déu com Jesús ho és.
• Per això, “qui creu en mi farà les mateixes obres que jo faig”, diu Jesús.
• Qui creu en Jesús, sobretot amb el cor i la vida, es fa una mateixa cosa amb Ell, es fa una unitat indissoluble, una identificació plena.
• La nostra gran limitació és, sovint, voler ser com Jesús, desitjar-ho sincerament i no acabar d’alliberar-nos del nostre egoisme que ens ho impedeix.