Joan 6,44-51
Jesús va dir a la gent:
—Ningú no pot venir a mi si el Pare que m’ha enviat no l’atreu. I a aquest, jo el ressuscitaré el darrer dia. En els Profetes hi ha escrit: Tots seran instruïts per Déu. Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi. No és pas que algú hagi vist el Pare: només l’ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. En veritat, en veritat us ho dic: els qui creuen tenen vida eterna. Jo sóc el pa de vida. Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• A la nostra cultura mediterrània el pa sempre ha estat un aliment bàsic. Avui en dia continua essent indispensable a la taula, ho acompanya tot i una taula sense pa no està parada del tot. L’evangeli de Joan ens recorda que l’aliment de vida, de vida eterna, és Jesús entregat per tots. És una dinàmica de donació-mort-vida per altres. És el procés de la llavor que cau a terra, dels pares que donen el millor als seus fills… i és la crida per a tot creient. Donant-nos, donarem vida, i morint, viurem. És la paradoxa de la nostra fe. Demanem al nostre Pare del cel viure aquest misteri i fer-lo carn a la nostra vida.
Bloc de Pere Codina Gironella 