PARAULA DE DÉUDissabte 7 de Maig 2022

Joan 6, 60-69

Molts que fins aleshores havien seguit Jesús van dir:
– Aquest llenguatge és molt dur. ¿Qui és capaç d’acceptar-lo?
Jesús, sabent que els seus deixebles murmuraven de tot això, els digué:
– Això us escandalitza? Doncs què direu quan veureu el Fill de l’home pujant on era abans? És l’Esperit qui dóna vida; la carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen.
Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l’havia de trair. I afegí:
– Per això us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare.
Des d’aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell. Llavors Jesús digué als Dotze:
– ¿També vosaltres em voleu deixar?
Simó Pere li respongué:
– Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna, i nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Pensava perquè els deixebles murmuraven sobre l’encarnació i ho titllaven d’un “llenguatge molt dur”. Però, certament, si ho considerem una mica, l’encarnació és dura i difícil d’entendre racionalment. Una divinitat que s’abaixa a limitar-se a un cos amb totes les xacres que comporta… El natural és més aviat voler desfer-se’n d’aquest cos i ser esperits purs. Evadir-se de totes les limitacions, malalties i contratemps, i volar.

• I tanmateix, el missatge de Jesús és clar: és en la carn animada per l’Esperit on passa tot. Les relacions que establim amb els altres; el que diem o deixem de dir; les carícies donades; el consol de la presència… tot això passa per la carn.

• La divinitat ha vingut a donar vida a aquesta carn a través de l’Esperit. És un misteri i, és fins i tot, un sense sentit. Però aquesta és l’essència del cristianisme. Ja no ens podem pensar separadament com a “ànimes” aïllades, som cossos en relació, carn animada per l’Esperit de vida.

• Qui només busca evasió i salvació individual es fa enrere. Qui ha vingut a enfangar-se en el món per transformar-lo troba en Crist, en el Sant de Déu, tota la força per tirar endavant.

• I és que el Crist ressuscitat sempre conserva les ferides de la Creu.