Joan 10, 27-30
Jesús va dir:
– Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare. Jo i el Pare som u.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• M’agrada contemplar Jesús com a bon pastor, com aquell que em coneix a fons, que coneix la meva veritat, les meves ombres i la meva riquesa, la veu pròpia del meu cos, de la meva manera de fer les coses i de moure’m…M’emociona el seu Amor incondicional envers cada criatura, i fer experiència en el dia a dia, que sí, que cada persona val per a Ell més que tot, i que em guarda a la seva mà, al seu cor, donant-me la llibertat d’entrar i sortir, d’anar i tornar, però confirmant-me en la intuïció de que només en Ell puc trobar la referència més definitiva de la meva existència, i això no pels meus mèrits, sinó per la seva gratuïtat i perquè reconeix en mi -i en cada germà i germana- una part del seu Ésser. I davant aquesta realitat només puc demanar un cor que sàpiga escoltar la seva veu enmig de tantes veus que en la vida quotidiana tracten d’ofegar-la, una veu que em porta pau, serenor i que encén en mi el desig d’estimar, de lluitar per la justícia i per la vida plena i abundant de tants que no en tenen, i de lliurar la vida seguint aquest bon pastor, una vida pobre i petita, però amb un valor incalculable: el del seu Amor.
Bloc de Pere Codina Gironella 