Joan 10,22-30
Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació. Era l’hivern. Jesús es passejava pel recinte del temple sota el pòrtic de Salomó. Llavors els jueus l’envoltaren i li digueren:
–Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, digue’ns-ho obertament.
Jesús els respongué:
–Us ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu, però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles. Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare. Jo i el Pare som u.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’Evangeli d’avui és bastant punyent, fins i tot, si continuéssim la lectura mes enllà dels versets indicats, l’evangelista ens diu que al acabar de parlar, els jueus van prendre pedres per apedregar a Jesús.
• I tot perquè Jesús s’atreveix a explicar-los-hi què vol dir ser dels seus i els subratlla dos trets, els més essencials i imprescindibles: «Les meves ovelles escolten la meva veu… i em segueixen». Després de vint segles, els cristians necessitem recordar de nou que allò essencial per ser l’Església de Jesús és escoltar la seva veu i seguir els seus passos.
• Cal doncs, despertar la capacitat d’escoltar Jesús, es a dir, desenvolupar molt més en les nostres comunitats aquesta sensibilitat, que és viva en molts cristians senzills.
• Certament, que podem caure en el perill de diluir la nostra fe en una religiositat superficial, perquè vivim en una societat que omple les nostres consciències amb missatges, imatges, i reclams de tot gènere.
• Però no n’hi ha prou d’escoltar la seva veu. Cal seguir Jesús. Ha arribat el moment de decidir-nos entre acontentar-nos amb una “religió burgesa” que tranquil·litza les consciències però ofega la nostra alegria, o aprendre a viure la fe com una aventura apassionant de seguir Jesús.
• L’aventura consisteix a creure el que Ell va creure, donar importància a allò que Ell va donar, defensar la causa de l’ésser humà com Ell la va defensar, acostar-nos als indefensos i desvalguts com Ell es va acostar, confiar en el Pare com Ell va confiar.
• Tant de bo que les nostres comunitats siguin un lloc on es vetlli perquè tothom pugui viure de manera més digna i solidària com vol Jesús; si ho fem així, l’Església (que la formem tots i totes) estarà oferint a la societat el millor servei.
Bloc de Pere Codina Gironella 