Joan 12,44-50
Jesús va proclamar:
– Els qui creuen en mi, més que creure en mi, creuen en el qui m’ha enviat; i els qui em veuen a mi veuen el qui m’ha enviat. Jo, que sóc la llum, he vingut al món perquè ningú dels qui creuen en mi no es quedi en la fosca. Als qui escolten les meves paraules i no les guarden, no sóc jo qui els condemno, perquè no he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo. Els qui em rebutgen a mi i no acullen les meves paraules, ja tenen qui els condemnarà: és la paraula que jo he predicat, la que els condemnarà el darrer dia, perquè jo no he parlat pel meu compte; el Pare mateix que m’ha enviat, m’ha manat què havia de dir i de predicar. I sé que el seu manament és vida eterna. Per això, tot el que jo dic, ho dic tal com el Pare m’ho ha comunicat.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’evangelista Joan, ens ofereix una mena de sumari del missatge de Jesús. No sabem el lloc ni la data d’aquestes paraules, però ens parlen de la nostra fe en Déu, i que Ell és la Llum del món.
• Més que un discurs doctrinal, és una exhortació a creure-hi. Creure en Jesús és creure en aquell que l’ha enviat.
• Aquesta frase pot ésser un bon extracte de l’evangeli de Joan. Creure en Jesús és una manera de contemplar Déu, ja que Ell és l’enviat del Pare, la cara visible. La proclamació de Jesús sintetitza la seva missió salvadora, ja que ha vingut per “salvar el món”, però no per si mateix sinó en nom “del Pare que m’ha enviat i m’ha manat el que he de dir i parlar”.
• Jesús afirma que porta llum al món perquè els qui creguin en Ell, puguin sortir de la foscor i caminar permanentment en la llum. Creure, veure, implica escoltar les seves paraules, no només sentir-les, sinó acollir-les i guardar-les. Jesús és la resposta als grans interrogants que té l’ésser humà.
• Des de la seva humanitat, Jesús ens assenyala una mica més enllà del que és humà; Jesús es va fer semblant a nosaltres, de manera que nosaltres puguem arribar a ser semblants a Ell, així, la llum de Déu, brilla sobre tota la seva Creació. És una llum bondadosa, que té cura de la humanitat i de tota la seva Creació.
• Amb paraules del Papa Francesc: “Necessitem d’aquesta llum que ve de dalt per a respondre amb coherència a la vocació que hem rebut. Per a l’Església, ser missionera equival a deixar-se il·luminar per Déu i reflectir la seva llum.”
Bloc de Pere Codina Gironella 