Joan 14,1-6
Jesús va dir als seus deixebles:
Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n’hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.
Tomàs li pregunta:
–Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?
Jesús li respon:
–Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• On tinc posat el cor? On reposa la meva esperança? Sovint poso la confiança en moltes coses que no tenen la força d’asserenar el meu cor, de besar-me l’ànima, d’ajudar-me a viure en comunió amb els altres.
• Faig meves les paraules dels salms: «Només en Déu reposa la meva ànima, d’ell em ve la salvació» (Sl 62). «Tu ets el meu Déu, Senyor, a l’alba et cerco. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor…» (Sl 63). Al començar l’Evangeli de Joan trobem dos deixebles que van decidir seguir Jesús. Ell, en veure que el seguien, els preguntà: – «Què busqueu?» Li digueren: -«Rabí, on t’estàs?» Jesús els respongué: – «Veniu i ho veureu». Ells hi anaren , veieren on s’estava i es quedaren amb ell…
• Ara, al final de l’Evangeli, és Jesús mateix qui pren la iniciativa: «Tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu on jo estic». No et cansis, Jesús, de convidar-me a participar de la relació personal que vius amb el Pare!
Bloc de Pere Codina Gironella 