PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I CORDilluns 16 de Maig 2022

Joan 14, 21-26

Jesús va dir als seus deixebles:

El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em manifestaré a ell.
Judes, no l’Iscariot, li pregunta:
– Senyor, què ho fa que et vulguis manifestar a nosaltres però no al món?
Jesús li respon:
– Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m’estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m’ha enviat.
Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Quan Joan parla de les relacions personals de Jesús amb el seu Pare, normalment solen sortir dos àmbits espirituals que són molt importants en la vida del creient: els seus manaments, i l’amor als altres. I l’evangelista ho pinta amb imatges plenes d’un context afectuós, d’intimitat, de relacions interpersonals entre el Senyor i el seu deixeble: habitar en ell, fer morada en nosaltres, conviure amb identitats de vida. És el llenguatge de la unió afectiva i afectuosa, de la vinculació de vides.

• Els “manaments” en Joan no tenen res a veure amb la famosa Torà, la Llei del Poble Jueu; és l’equivalent a guardar i fer-se pròpia la voluntat del Pare, és la contemplació de la Paraula de Déu, és la reflexió de la Saviesa del cor, la intimitat amb l’Esperit de Déu. Per tant, una disposició més mística o espiritual que ètica i moral. Va més en la línia de l’enamorament que en el compliment de d’uns preceptes.

• I tot ha de passar pel “peatge” de l’amor, el compliment de “el manament” del Senyor. Aquesta és una constant evangèlica. I sort en tenim que hi ha tantes persones que no saben teologia, ni tenen temps per contemplar, però en canvi estimen, fan el bé i en les seves vides hi ha una orientació cap als altres, com el bon samarità, que passava “casualment per aquell camí”, com diu Lluc. Era oficialment un heretge, però estava en la més pura línia de l’Evangeli.

• Jesús, quan s’enlaira parlant del Pare i de l’Esperit que ens ho ensenyarà tot, no s’oblida de l’amor als homes i dones concrets, perquè sap que el que estima ja té en ell l’Esperit de Déu i viu “ensenyat per l’Esperit”.