Fets dels apòstols 15,7-21
Després d’una discussió que s’havia fet molt viva, Pere es va aixecar i els digué:
–Germans, vosaltres sabeu que des dels primers dies Déu em va escollir d’entre vosaltres perquè els pagans sentissin dels meus llavis la paraula de l’evangeli i creguessin. Déu, que coneix el fons dels cors, ha testimoniat a favor d’ells donant-los l’Esperit Sant igual que a nosaltres, sense fer cap diferència entre nosaltres i ells, un cop ha purificat els seus cors per la fe. Ara, doncs, per què poseu a prova Déu, volent imposar als deixebles un jou que ni els nostres pares ni nosaltres no hem tingut la força de suportar? Ben al contrari, creiem que tant nosaltres com ells som salvats només per la gràcia de Jesús, el Senyor.
Tota l’assemblea va callar i sentien explicar a Pau i Bernabé els senyals i prodigis que Déu havia fet per mitjà d’ells entre els pagans.
Quan hagueren acabat de parlar, Jaume prengué la paraula i va dir:
–Germans, escolteu-me: Simeó ha exposat com, des del començament, Déu mirà d’escollir-se d’entre les nacions paganes un poble que porta el seu nom. Això concorda amb les paraules dels profetes que hi ha en l’Escriptura:
» Després d’això tornaré
per reconstruir la cabana de David
que havia caigut.
En reconstruiré les ruïnes
i la redreçaré,
perquè em cerquin a mi, el Senyor,
la resta d’homes
i totes les nacions
que porten el meu nom.
Ho diu el Senyor, que fa conèixer
aquestes coses des de sempre.
»Per tant, sóc del parer que no hem de posar obstacles a aquells pagans que es converteixen a Déu; n’hi ha prou d’escriure’ls que s’abstinguin de la carn oferta als ídols, de relacions sexuals il·legítimes, de menjar animals ofegats i de menjar sang. De fet, des de temps antic els llibres de Moisès són predicats en totes i cada una de les ciutats, ja que es llegeixen a les sinagogues cada dissabte.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El Papa Francesc diu que la sinodalitat és la forma de vida eclesial que el Senyor vol per a l’Església del tercer mil·leni.
• Però la sinodalitat no és cap slogan modern ni cap invent del Papa Francesc, sinó que la sinodalitat és una praxis de l’església primitiva que consisteix en caminar junts tots el batejats cap el Regne de Déu, tot discernint els signes del temps. És un caminar tots junts i escoltar-nos mútuament, sense elits, sense clericalisme, sinó com a Poble de batejats que tots hem rebut l´Esperit.
• Tenim un exemple de sinodalitat de l’Església primitiva al capítol 15 del Fets dels Apòstols: Pau i Bernabé, que des d’Antioquia havien convertit a la fe cristiana molts pagans de Samaria i Fenícia i n’estaven molt contents.
• Però un grup d’antics fariseus convertits a la fe volien que els pagans convertits passessin per la circumcisió i la llei de Moisès. Els apòstols i els preveres es reuniren a Jerusalem amb Pau i Bernabé per discutir la qüestió. Després de pregar i discernir, decidiren, l’Esperit Sant i ells, no imposar als pagans nous convertits més càrregues que les indispensables.
• Aquesta reunió és un exemple de sinodalitat, de viure el “nosaltres eclesial” que el Papa voldria que l’església tornés a viure desprès de segles de verticalisme i clericalisme eclesial.
• ¿Estem disposats a encetar tots junts aquest camí sinodal? ¿Ens hem interessat en els temes del pròxim sínode del 2023 i hem participat d’algun grup? O som com els fariseus convertits que pensem que no hem de canviar res?
• L’agent principal de la sinodalitat és l’Esperit Sant, que tots hem rebut al baptisme i als sagraments; un Esperit que ens agermana a tots i ens dona força i llum per ser fidels a Jesús i respondre als signes dels temps amb llibertat i audàcia.
• Que puguem dir, com els primers cristians reunits a Jerusalem que l’Esperit i nosaltres anem caminant junts i avançant cap el Regne de Déu.
Bloc de Pere Codina Gironella 