Joan 16,5-11
Jesús va dir als seus deixebles:
Ara me’n vaig al qui m’ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig, encara que teniu el cor ple de tristesa perquè us he dit això. Amb tot, us dic la veritat: us convé que me’n vagi, perquè, si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré. I quan ell vindrà, posarà el món en evidència pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemna: pel que fa al pecat, perquè no creuen en mi; pel que fa a la justícia, perquè me’n vaig al Pare, i ja no em veureu més; i pel que fa a la condemna, perquè el príncep d’aquest món ja ha estat condemnat.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Seguir Jesús no vol dir (ni té per què) veure-ho tot clar des de bon començament. No podem tenir-ho tot ben apamat des de l’instant en què ens posem a caminar.. L’amistat amb el Senyor inicia un procés que ens va il·luminant a poc a poc. De vegades, amb moments de claredat; de vegades, amb moments de foscor. De vegades, tenim la sensació que anem a les palpentes; de vegades, de cop, tot se’ns il·lumina i ho veiem tot clar. Totes aquestes situacions formen part de la nostra història de seguiment de Jesús. El nostre coneixement del Senyor és, per tant, un coneixement que es dona per passos. En el temps. Això sí: sempre guiats per l’Esperit. A Qui Jesús anomena en aquest text “el Defensor”, com volent donar entenent això: que l’Esperit -el Defensor- vetlla per nosaltres i ens vol donar, en cada moment i en cada situació, allò que més ens convé. De maneres de fer de Déu per aquest estil en tenim moltes en l’Escriptura: al desert, el poble d’Israel rebia la seva ració diària de mannà. I si en prenia més, aleshores aquest “més” se li feia malbé. També nosaltres en el Pare nostre resem: “dona’ns els pa de cada dia”. I Jesús ens deia: “cada dia té la seva malícia”. Aquesta és la més gran prova de la paciència i de la misericòrdia de Déu envers nosaltres. I també és prova i exhortació a la paciència que ens cal tenir a nosaltres envers nosaltres mateixos. De vegades, ho voldríem tot… i ja! Però el temps -com deia sant Pere Favre, un dels primers companys de sant Ignasi- és el missatger de Déu. I la nostra experiència de Déu té lloc en el temps: “quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, fet un de nosaltres, perquè nosaltres poguéssim dir, per Ell, amb Ell i en Ell: “Abbà, Pare”.
Bloc de Pere Codina Gironella 