
Joan 16,12-15
Jesús va dir als seus deixebles:
»Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: «Allò que us anunciarà, ho rep de mi.»
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’experiència de l’Esperit en nosaltres està feta d’alternances de consolació i desolació. De vegades, sembla que “toquem el cel”. I aleshores podríem fer ben nostres les paraules del poeta: “aquell que a cap moment li digué: atura’t / sinó al mateix que li dugué la mort / jo no l’entenc, Senyor… jo, que voldria / aturar tants moments de cada dia / per a fe’ls eterns a dintre del meu cor” (Joan Maragall). De vegades, però, experimentem amb dolor i recança que n’estem ben lluny, del Senyor i de tot el que Ell significa. En comptes de tocar el cel, aleshores sentim que “toquem fons”. És el moment de la prova… i també de la paciència i, sobretot, de la resiliència. És a dir, aleshores no només ens cal suportar… sinó també “plantar cara”. De tot això en parla Ignasi en les seves conegudes regles de discerniment d’esperits: ell parla del que anomena “consolació” i del que anomena “desolació”. De tota manera, si només es tractava d’alternança entre “tocar el cel” o “tocar fons”, aleshores no en tindríem prou. Aleshores, la nostra vida de seguiment -i nosaltres mateixos- semblaríem com baldufes que es mouen d’ací cap allà sens mai parar. De què es tracta, doncs? Podríem dir que, en el fons, estem ben convençuts que la darrera paraula de tot la té el Senyor. I el Senyor vol el millor per a cadascun de nosaltres. Per això, la darrera paraula de tot plegat és la paraula de la joia, de la consolació, de l’alegria… Per això, el text evangèlic acaba amb aquestes consoladores paraules: “la vostra tristesa es convertirà en alegria”.