PARAULA DE DÉUDijous 26 de Maig 2022

Joan 16, 16-20

Jesús va dir als seus deixebles:

-D’aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure.

Llavors alguns dels seus deixebles es digueren entre ells:

-Què significa això que ens diu: «D’aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure»? I què vol dir: «Me’n vaig al Pare»?

I anaven preguntant-se:

-Què vol dir: «D’aquí a poc temps»? No sabem pas de què parla.

Jesús sabia que volien interrogar-lo, i els digué:

-Vosaltres us pregunteu sobre allò que us he dit: «D’aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure.» Doncs us ben asseguro que plorareu i us doldreu, mentre que el món s’alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• L’experiència de l’Esperit en nosaltres està feta d’alternances de consolació i desolació. De vegades, sembla que “toquem el cel”. I aleshores podríem fer ben nostres les paraules del poeta: “aquell que a cap moment li digué: atura’t / sinó al mateix que li dugué la mort / jo no l’entenc, Senyor… jo, que voldria / aturar tants moments de cada dia / per a fe’ls eterns a dintre del meu cor” (Joan Maragall). De vegades, però, experimentem amb dolor i recança que n’estem ben lluny, del Senyor i de tot el que Ell significa. En comptes de tocar el cel, aleshores sentim que “toquem fons”. És el moment de la prova… i també de la paciència i, sobretot, de la resiliència. És a dir, aleshores no només ens cal suportar… sinó també “plantar cara”. De tot això en parla Ignasi en les seves conegudes regles de discerniment d’esperits: ell parla del que anomena “consolació” i del que anomena “desolació”. De tota manera, si només es tractava d’alternança entre “tocar el cel” o “tocar fons”, aleshores no en tindríem prou. Aleshores, la nostra vida de seguiment -i nosaltres mateixos- semblaríem com baldufes que es mouen d’ací cap allà sens mai parar. De què es tracta, doncs? Podríem dir que, en el fons, estem ben convençuts que la darrera paraula de tot la té el Senyor. I el Senyor vol el millor per a cadascun de nosaltres. Per això, la darrera paraula de tot plegat és la paraula de la joia, de la consolació, de l’alegria… Per això, el text evangèlic acaba amb aquestes consoladores paraules: “la vostra tristesa es convertirà en alegria”.