Joan 16,20-23a
Jesús digué als seus deixebles:
– Doncs us ben asseguro que plorareu i us doldreu, mentre que el món s’alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. La dona, quan ha d’infantar, està afligida, perquè ha arribat la seva hora; però així que la criatura ha nascut, ja no es recorda més del sofriment, joiosa com està perquè en el món ha nascut un nou ésser. També ara vosaltres esteu tristos, però el vostre cor s’alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà. Aquell dia no em fareu cap més pregunta.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El procés de tot l’Evangeli de Joan ve travessat per una dinàmica ben fonamental per a la nostra fe: l’evangelista deixa ben palesa la identitat divina de Jesús, la seva procedència i posa al lector davant l’afirmació clau que aquest Jesús, que procedeix del Pare, comparteix la nostra condició humana en la seva totalitat. Aquesta és la forma de ser de Déu: fer-se solidari amb nosaltres, fent-se un com nosaltres.
• L’experiència pasqual és, parafrasejant la lletra d’aquella cançó “quan pressentim veient la branca nua, que malgrat tot l’ametller florirà”, una invitació a l’esperança viscuda en gratuïtat. Nosaltres no esperem perquè hi hagi indicis de solució d’un problema; l’esperança és un do de l’Esperit, de no permetre que la derrota signifiqui baixar els braços.
• Hi ha moments de tristos, de dificultat, de defalliment que són part de la vida. La invitació que l’Evangeli ens fa avui és que també entenguem que aquests moments no són els darrers, ni els únics. Sant Ignasi ho expressa ben clar quan invita a la persona que viu en desolació, que recordi aquella consolació que altre cop va viure. I com que l’alegria és un do, ningú ens la podrà prendre. Que sapiguem viure des d’aquesta alegre despossessió, fruit del misteri de la Pasqua.
Bloc de Pere Codina Gironella 