Lluc 24,46-53
Jesús digué als seus deixebles:
—Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis. I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.
Després se’ls endugué fora, fins a prop de Betània, i, alçant les mans, els va beneir. I mentre els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel. Ells el van adorar. Després se’n tornaren a Jerusalem plens d’una gran alegria. I contínuament eren al temple beneint Déu.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Avui diumenge celebrem la festa de l´Ascensió. Quin sentit pot tenir en els nostres dies aquest record? Quin missatge hi ha darrere aquest fet?
• Jesús s’acomiada dels seus amics. La seva presència física desapareixerà definitivament. Ja no el veuran abraçar nens, ni guarir leprosos, no escoltaran més les paràboles, …
• Els comiats solen ser tristos. Quan algú a qui vols marxa i més encara si és per sempre et deixa un forat, en principi, irreemplaçable… Però curiosament, aquesta vegada la marxa de Jesús produeix un efecte diferent: els seus apòstols “van tornar a Jerusalem plens d’una alegria immensa”. Quin secret pot guardar aquesta escena?
• Jesús ha “lliurat” la seva vida per mostrar-nos a través d’Ell com arribar a tenir lloc en Déu. Els apòstols han intuït aquest sentiment. Els ha arribat a dins i aquestes vivències ningú no se les podrà treure. L’Esperit en farà la resta. Aquí rau la força d’aquesta mena de secret. Quan descobreixes l’essència de l’amor, no hi ha enemic que pugui amb ell.
• No hi ha alegria més gran que sentir-se estimat. Les mirades, els gestos, la confiança, la pau interior adquireixen altres dimensions. No és així?
• Aquest relat de l’Ascensió pot provocar en molts uns somriures escèptics. Potser sí, però els creients tenim la sort de poder escollir des de la nostra llibertat allò que ens ajuda a trobar sentit als nostres actes. Els cristians podem gaudir de veure a l’horitzó de les nostres vides aquesta esperança última.
• Quan Jesús va partir d’aquesta terra nostra ho va fer amb una actitud ben seva. Beneint-nos … Que l’Esperit ens acompanyi per sempre …
Bloc de Pere Codina Gironella 