Joan 16, 29-33
Els deixebles van dir a Jesús:
– Ara sí que parles clar i no amb imatges. Ara veiem que ho saps tot i que no necessites que ningú et faci preguntes. Per això creiem que has sortit de Déu.
Jesús els respongué:
– Ara creieu? Ve l’hora, més ben dit, ja ha arribat, que us dispersareu cadascú pel seu costat, i em deixareu sol. Però jo no estic sol, perquè el Pare és amb mi. Us he dit tot això perquè en mi trobeu la pau. En el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Aquest passatge de l’evangeli de Joan forma part de les reflexions i revelacions que Jesús explica als seus amics el Dijous Sant, després de rentar els peus i compartint amb ells el seu darrer sopar.
• Els apòstols encara no són conscients del final que s’acosta. Jesús els parla amb condescendència: “Ara creieu?”
• Jesús és al final del seu periple vital i reconeix que la seva mort és inevitable. Aquest mirar de cara al dolor, a la creu, atorga a Jesús una llibertat profunda i sobirana davant del món i una consciència més clara de la victòria. Lliurada la vida, què més es pot perdre?
• La creu perd la seva força negativa quan se la mira de cara; aquesta és la clau.
• La força que amaga el missatge de Jesús quan afirma: “jo he vençut el món” rau quan som capaços de mirar el dolor des de la perspectiva de Déu. I això com es fa? La resposta de Déu al dolor del món és la creu de Jesús, on s’ensenya a viure les fiblades del destí amb amor. El patiment no s’estalvia a ningú, però es possibilita un procés que en el cristianisme es designa amb el terme “redempció”.
• Podem acabar la pregària d’avui sol·licitant ajuda per aprendre a mirar, a veure la creu des de l’amor.
Bloc de Pere Codina Gironella 