Lluc 1, 39-56
Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces:
– Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà!
Maria digué:
– La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.
Des d’ara totes les generacions em diran benaurada,
perquè el Totpoderós obra en mi meravelles:
el seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell
s’estén de generació en generació.
Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli i exalta els humils;
omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares;
s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.
Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El càntic de Maria, el Magníficat, ens omple de goig com a lloança a la mare de Jesús, Mare de Déu. Però a voltes ens el podem aplicar a nosaltres, que, essent tant petits i pecadors, podem dir també que el Senyor ha fet en mi meravelles.
• Podem escoltar el Magníficat en català, segons el ritu bizantí, en les veus de la Germana Lluïsa Cortés. Cal copiar aquest enllaç en el navegador:
Bloc de Pere Codina Gironella 