Joan 17, 11b-19
Jesús va alçar els ulls al cel i digué:
– Pare sant, guarda’ls en el teu nom, el nom que m’has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres. Mentre era amb ells, jo els guardava en el teu nom, el que tu m’has donat. He vetllat per ells i no se n’ha perdut ni un de sol, fora del qui s’havia de perdre, perquè es complís el que diu l’Escriptura. Però ara vinc a tu, i mentre encara sóc al món dic tot això, perquè ells tinguin també la meva joia, una joia completa. Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en sóc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra’ls en la veritat, que és la teva paraula. Tal com tu m’has enviat al món, jo també els hi he enviat. Jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’Evangeli de Joan, que avui se’ns proposa llegir i meditar, s’emmarca en el llarg discurs de comiat que Jesús adreça als seus seguidors més íntims durant el darrer sopar amb ells. Estem davant un fragment d’aquest llarg discurs que ocupa uns quants capítols de l’Evangeli de Joan i que té un caire de «testament».
• Crida l’atenció d’aquest testament, una mena de contradicció aparent en el discurs: d’una banda Jesús afirma que Ell i els seus deixebles «no són del món». D’altra banda que no els tregui del món, ans al contrari, que els «enviï al món». Com entendre aquesta aparent contradicció? En el fons el que Jesús demana per als seus és «que visquin en el món sense ser del món». Altrament dit: el seguidor de Jesús ha de donar testimoni d’Ell enmig del món, no fugint-hi. No té altre remei. El món és pel cristià el lloc de la seva missió, del seu testimoniatge, on ha de portar una Bona Noticia i fer palès el seu seguiment de Jesús. Però això ho ha de fer «sense ser del món». Es a dir, vivint en el món sense viure un estil de vida mundà; sense deixar-se posseir per altres passions (sovint tan vulgars) que no sigui la passió per viure a l’estil de Jesús i amb els criteris de Jesús en tots els àmbits de la vida: econòmic, social, familiar, laboral, eclesial …
• Per això Jesús demana al Pare: «No els treguis del món però deslliura’ls del Maligne», és a dir «de l’esperit mundà». Per això la vida del seguidor de Jesús, la vida del cristià, esdevé un combat. Viure en el món a l’estil de Jesús és conflictiu. Pot ser causa de persecucions, incomprensions, burles, amenaces… És un combat que procura defensar els valors i les causes de Jesús enfront un món que sovint ens voldria dirigir per altres sendes que tenen nom i cognoms coneguts: individualisme, insolidaritat, insensibilitat davant del que mata la vida, frivolitat…
• Per últim, en el seu discurs, Jesús indica que aquest combat mena vers la comunió: «que siguin u com tu, Pare, i jo, som u». És el combat per fer créixer la relació, comunió i harmonia en un món cridat i destinat a viure la joia de la comunió en Déu.
Bloc de Pere Codina Gironella 