PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I CORDimecres 1 de Juny 2022
Presència de Déu
Lentament, vaig entrant en la serenor del silenci. Intento adonar-me de com Déu hi és present. Aquí i ara. En allò que faig, en les persones amb qui em trobo i en les situacions que visc diàriament. Com fer que aquesta presència sigui significativa per a mi?
Llibertat
Algú digué una vegada: «Un tros de fusta sense forma no hauria arribat mai a ser una escultura admirada per tots, si no fos perquè el geni de l’artista va veure-hi un munt de possibilitats». Demano la gràcia de fer-me disponible a la seva voluntat.
Consciència
Davant Déu i sense por, deixo que sedimentin els sorolls i el tràfec de la meva vida. Com he viscut aquestes hores més recents? Quins sentiments les han acompanyat? Recordo les persones, els espais, les meves paraules. Amb Déu desxifro la meva jornada.
REFLEXIÓ D’AVUI Dimecres 1 de Juny 2022

El fonament de la meva solidaritat és l’amistat amb Jesús. Cultivo aquesta amistat amb una estona de la seva companyia.
Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los. I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”. Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona, i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits ……..
Els meus ulls ja no saben sinó
contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
per rials de Sinera !
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius.Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir.I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.
Salvador Espriu
Lee todas las entradas de LA VIDA EN UN BLOC