Joan 21, 15-19
Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:
-Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?
Ell li respongué:
-Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.
Jesús li diu:
-Pastura els meus anyells.
Per segona vegada li pregunta:
-Simó, fill de Joan, m’estimes?
Ell li respon:
-Sí, Senyor, tu saps que t’estimo.
Jesús li diu:
-Pastura les meves ovelles.
Li pregunta Jesús per tercera vegada:
-Simó, fill de Joan, m’estimes?
Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li respongué:
-Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estimo.
Li diu Jesús:
-Pastura les meves ovelles. T’ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.
Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir:
-Segueix-me.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Tu ho saps tot. Saps que t’estimo. Encara que ho dissimuli molt bé… I no es noti, gairebé, en res.
• Tu saps per on batega el meu cor. I veus la meva voluntat i la meva necessitat. La intenció i el desig. També, és clar, la meva dispersió i el meu desencert. Però, saps que t’estimo. I tant de bo sàpiga aprendre del buit que em deixen les errades per buscar-te i enfortir el desig de trobar-te i caminar amb tu. Nomé tu omples el meu cor. Tu ho saps tot. Tu saps que t’estimo. I vull estimar-te més. Molt més. Sempre més.
Bloc de Pere Codina Gironella 