
Joan 21, 20-25
Pere es va girar i veié que darrere venia el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s’havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat: «Senyor, qui és el qui et traeix?» Pere, en veure’l, diu a Jesús:
– Senyor, i d’aquest, què en serà?
Jesús li respon:
– Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir? Tu segueix-me.
Així va córrer entre els germans el rumor que aquell deixeble no moriria, però Jesús no li va pas dir que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir?»
Aquest és el deixeble que dóna testimoni de tot això. Ell ho ha escrit, i sabem que el seu testimoni és digne de crèdit.
Jesús va fer encara moltes altres coses. I si algú volgués escriure-les una per una, em sembla que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Senyor, i aquest què? Pregunta Pere.
• Moltes vegades jo m’apropio d’aquesta pregunta: Senyor, i jo què? Vull saber el meu futur, preveure, estar segur.
• Jesús només diu, com a Pere, “Tu vine amb mi”. Segueix-me. Confia.
• És difícil no tenir el comandament de la pròpia vida, no dirigir la meva història. És difícil confiar plenament en l’altre, ni que sigui Jesús, deixar-se anar, entregar-se.
• Pere, el que va negar Jesús, no podia imaginar que confortaria la fe dels germans, com a fonament de l’Església.
• Joan el deixeble fidel, no sabia que donaria testimoni de Jesús, digne de fe, com evangelista.
• Ells han confiat, han seguit el Mestre. Vet aquí el resultat.
• És Jesús qui em crida, qui m’obre el futur. Seguir-lo i confiar, m’ha de donar la major seguretat en la inseguretat de la confiança.