Fets dels apòstols 2,1-11
Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d’ells. Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se.
Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquella remor, la gent s’aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Sorpresos i meravellats, deien:
–¿No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l’Àsia, de Frígia i de Pamfília, d’Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Veniu Sant Esperit…!
• La música de fons que ens acompanya és el molt reposat cant de Taizé «Veni Sancte Spiritus».
• Omplim-nos d’aquesta invocació quieta, repetitiva, un mantra que a poc a poc es va instal·lant, suaument, no produït pels nostres voluntarismes, sinó acollit.
• Situem-nos enmig del grup d’amics de Jesús que estaven pregant, on Maria també hi era present. Maria no presidia, sinó que estava discretament al costat de tots. Ella no era el “centre” de l’escena (com sovint ens la pinten), però en la seva discreció, potser en un raconet, era “central” (Ac 1,14).
• Jo des de la insistència, la discreció, la pau, en un racó de la comunitat, vaig repetint “Veni Sancte Spiritus”.
• I potser em trobo envaït per una ventada interior, abrusat pel foc i amb “paraula creador” als llavis (Veni Creator Spiritus!). I em descobreixo repartint “bona notícia” en un món assedegat de “bones notícies”, que sovint són tan escadusseres…!
• En la Pentecosta d’enguany, sortint dels estralls del Covid-19, que va estar una ventada, terratrèmol que ho esmicola tot, volem escoltar l’Esperit que ens diu: compte, no vulgueu ara tornar simplement al món injust d’abans de la pandèmia, feu costat a l’Esperit dels profetes que ens van repetint: “un altre món és possible”.
Bloc de Pere Codina Gironella 