
Joan 19,25-34
Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
–Dona, aquí tens el teu fill.
Després digué al deixeble:
–Aquí tens la teva mare.
I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
Després d’això, Jesús, sabent que tot s’havia realitzat, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir:
–Tinc set.
Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d’un manat d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:
–Tot s’ha complert.
Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.
Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús. Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, però un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança, i a l’instant en va sortir sang i aigua.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El Papa Francesc, l’any 2018, va decidir que la celebració de la commemoració de la Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església tingués lloc l’endemà de la Pentecosta, el primer dia de la litúrgia entre any. Ja el papa Pau VI, en la clausura del Concili Vaticà II, va proclamar Maria, Mare de tot el poble de Déu. El fonament d’aquesta advocació el va posar sant Agustí quan escrivia: “Maria és mare dels membres de l’Església perquè des de l’amor ha cooperat per tal que els creients naixessin a l’Església”.
• Crec que el Prefaci de l’oració eucarística d’avui ens presenta un resum de la vida de Maria, que fonamenta en profunditat la nostra invocació:
• Ella rebent la paraula de Déu amb cor immaculat, la va concebre en el seu si virginal i portant al món el Creador, va donar escalf a l’Església naixent / Ella, al peu de la creu, en acceptar el testament de l’amor diví, va prendre com a fills tots els homes / Ella, quan els apòstols l’Esperit Sant, uní la seva pregària a la dels deixebles i fou model de l’Església suplicant / Ella, Assumpta ja a la glòria del cel, vetlla per l’Església pelegrina amb amor matern i guia els seus passos vers la pàtria.
• Sense deixar de ser un membre eminent de l’Església, Jesús ens l’ha confiada també com a mare i col·laboradora de l’Esperit en la nostra configuració a la seva imatge.