Aquesta frase de Jesús (Mateu 22, 15-21) indica l’existència de dues dimensions: la d’estar subjecte a les lleis civils i la de l’obediència a l’autoritat de Déu des de la fe religiosa. No són dimensions necesariament oposades, però sí diferents…
La religió catòlica promocionà l’ús de campanes i aquestes foren emprades en diversos aspectes del culte.
En funció de la disponibilitat d’una campana única o de diverses campanes cada església o convent tenia determinades formes de tocar que anunciaven la missa (primer toc, segon toc, inici imminent), la mort d’una persona (tocs lents i malenconiosos), l’inici de la festa major (sota els auspicis de la santa o sant local).
Per exemple, el 1614. s’organitzaren festes espectaculars a Barcelona per a celebrar la canonització de Teresa de Jesús.
Avui la jerarquia de l’església abdica i permet que les campanes vagin el seu to o deixin de tocar en benefici d’alguns hotels, apartaments, és a dir, permetem canviar el record de Déu per uns senyors que només tenen interesos comercials.
Des del meu punt de vista crec que és un greu error i una falta d’autoritat eclesial, d’aquí el títol d’aquest article.
Consagració al Sagrat Cor de Jesús
Oh Jesús meu! Per mediació del Cor Immaculat de Maria Santíssima us ofereixo les oracions, obres i treballs del present dia, en reparació de les ofenses que us fan, i per les altres intencions del vostre Sagrat Cor.
Bloc de Pere Codina Gironella 