Mateu 5,13-16
Jesús va dir als seus deixebles:
–Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.
»Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d’una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’evangeli d’avui ens presenta dues imatges emprades per Jesús per explicar-nos el seu missatge de forma entenedora: la sal i la llum. La sal sempre ha estat un element essencial en la vida humana, de manera que durant segles el treball es pagava amb quantitats de sal i d’aquí ve la paraula salari. I per què és important la sal per a la vida humana? Per un doble motiu: perquè dóna sabor al menjar i perquè evita la corrupció i permet conservar els queviures. Al nostre món, per desgràcia hi abunda la corrupció; un corrupte no és simplement una persona que per debilitat ha pecat; és aquell que pretén demostrar que aquella acció profundament deshumanitzadora que ha comès és precisament la veritat i que el món ha d’anar en aquella direcció; que el pecat no existeix. La nostra vida, si vol ser sal, ha de procurar demostrar amb valentia que davant del pecat no hem de pretendre de justificar-nos, i contribuir a que el mal aparegui com a bé, sinó que amb senzillesa ens cal penedir-nos i demanar al Senyor que perdoni la nostra debilitat; i Ell ho farà amb molt de gust.
• Unes paraules ara sobre l’altra imatge: la llum. Mai el nostre món no havia tingut tants avenços tecnològics que li faciliten una vida confortable. I m’atreveixo a dir que mai les persones d’altres èpoques no havien sentit la necessitat d’anar al metge perquè els curés les crisis d’ansietat, les depressions i altres problemes de tipus psicològic i això sovint ja comença a l’edat escolar. I quina n’és la causa? La meva opinió és que per a moltes persones, sobre tot les més joves, l’horitzó del seu món és profundament negre; i això els porta a perdre el sentit de la seva vida. I és que realment la nostra existència, si li arranquem la figura de Déu Pare, sovint és un absurd. Nosaltres som els qui hem d’aportar una mica de llum a aquest horitzó tan negre, afirmant de paraula i d’obra que Déu és viu i ens estima i es preocupa de nosaltres. Són aquelles paraules esperançades que cantem la nit de Pasqua: “La llum de Crist gloriós ressuscitat dissipi les tenebres del nostre cor i del nostre cap”. I nosaltres en som testimonis d’aquesta llum.
Bloc de Pere Codina Gironella 