1 Reis 18,20-24
Acab va fer venir tots els israelites i va aplegar aquells profetes a la muntanya del Carmel. Aleshores Elies s’acostà a tot el poble i va exclamar:
–Fins quan heu d’estar així? Si el Senyor és Déu, seguiu-lo! Si ho és Baal, seguiu-lo a ell!
El poble no responia res. Llavors Elies els va dir:
–Jo sóc l’únic profeta del Senyor que ha quedat, mentre que els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta. Que ens donin dos vedells: que ells se’n triïn un, el tallin i el posin damunt la llenya, però sense encendre el foc. Jo prepararé l’altre vedell i també el posaré sobre la llenya, sense encendre foc. Després, que ells invoquin el nom del seu déu i jo invocaré el nom del Senyor. El déu que respongui per mitjà del foc, és realment Déu.
Tot el poble va respondre:
–Hi estem d’acord!
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Potser, a voltes, ens sentim massa importants. No cal que ens equivoquem, doncs és cert que ho som: als ulls -i al cor- de Déu, on cadascú és mirat i estimat de forma concreta i única, tal com som, tal com Ell ens ha creat.
• Però aquí, l’únic Déu és Ell. Dic això per què no sé què ens passa quan ens “consumeix el zel pel Senyor” i volem fer-ho tot, resoldre-ho tot, capgirar el que no ens agrada, perquè esdevingui tal com estem convençuts que ha de ser, mirar de convèncer que l’altre pensi com jo, o faci com jo… sota la bandera d’instaurar el Regne de Déu.
• I si fos que el que ens demana és una altra cosa?
• Per què vet aquí que Jesús -el qui és U amb el Pare i l’Esperit Sant- diu d’Ell mateix que no ve a desmuntar el que fins ara s’ha viscut -i ha ajudat a viure-, sinó que ve a completar-ho, a millorar-ho.
• És des d’aquí des d’on la pregunta que llança Elies a la primera lectura ressona de forma diferent… “¿Fins quan heu d’estar així?”
• Doncs som-hi! que ens acompanyi avui aquest interrogant, que ens ajudi a apropar-nos amb humilitat al voler de Déu.
Bloc de Pere Codina Gironella 