Joan 17,1-2.9.14-26
Jesús va alçar els ulls al cel i digué:
–Pare, ha arribat l’hora. Glorifica el teu Fill, perquè el teu Fill et glorifiqui, ja que li has concedit poder sobre tot home, perquè doni vida eterna a tots els qui li has confiat. Jo prego per ells; no prego pel món, sinó pels qui tu m’has donat, perquè són teus. Tot allò que és meu és teu, i allò que és teu és meu. En ells s’ha manifestat la meva glòria. Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en sóc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra’ls en la veritat, que és la teva paraula. Tal com tu m’has enviat al món, jo també els hi he enviat. Jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat.
No prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat. Jo els he donat la glòria que tu m’has donat, perquè siguin u com nosaltres som u. Que jo estigui en ells i tu en mi, perquè siguin plenament u. Així el món reconeixerà que tu m’has enviat i que els has estimat a ells com m’has estimat a mi. Pare, vull que els qui m’has confiat estiguin amb mi allà on jo estic i vegin la meva glòria, la glòria que m’has donat perquè m’estimaves des d’abans de crear el món. Pare bo, el món no t’ha conegut, però jo t’he conegut, i ells han reconegut que tu m’has enviat. Jo els he fet conèixer el teu nom, i els el faré conèixer més encara, perquè l’amor amb què m’has estimat estigui en ells, i jo també hi estigui.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Avui celebrem la festa de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre. És d’aquestes festes que es mouen amb la Pasqua, per tant, ens vinculen directament amb Jesús i amb el misteri, el triomf i la joia de la Pasqua.
• Venim d’una tradició -i d’una traducció i d’una experiència- que vincula directament el sacerdoci al ministeri ordenat. És veritat que de tant en tant, en moments puntuals, algú parla del sacerdoci de tots el batejats, però al final, continua reduït al clergat. I és una llàstima, perquè s’esvaeix una realitat que ens configura.
• El fragment de l’evangeli d’avui el coneixem com la pregària sacerdotal. És preciosa i molt potent. Jesús la fa en el context de la Cena, tot just abans de la Passió. Això, ja ens situa… el sacerdoci dels batejats, dels consagrats, dels convocats a seure a la mateixa taula per fer el que ens va manar (“és el meu memorial”), ajupit arran de terra per fer la feina dels esclaus. Ja deu estar sol, però no s’oblida de la humanitat, i prega per ella al Pare perquè sap de la nostra fragilitat i la poca traça per viure en la veritat i en comunió. És Ell, Jesucrist, el Sacerdot per sempre, qui prega al Pare, qui fa de mediador, qui és el pont entre Déu i la humanitat, entre la humanitat i Déu, perquè visquem consagrats a Déu, confiats en Déu, donant glòria a Déu.
Bloc de Pere Codina Gironella 