PARAULA DE DÉUDivendres 10 de juny 2022

1 Reis 19,9a.11-16

Elies va arribar a l’Horeb, la muntanya de Déu, i va passar la nit en una cova. El Senyor li va adreçar la paraula i li va dir:
–Surt i estigues dret davant meu dalt la muntanya, que hi passaré jo, el Senyor.
Aleshores s’aixecà de davant el Senyor un vent huracanat i violent que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, però en aquell vent el Senyor no hi era. Després del vent va venir un terratrèmol, però el Senyor tampoc no era en el terratrèmol. Després del terratrèmol va arribar foc, però el Senyor tampoc no era en aquell foc. Després del foc es va alçar el murmuri d’un ventijol suau. En sentir-lo, Elies es tapà la cara amb el mantell, va sortir de la cova i es quedà dret a l’entrada. Llavors una veu li digué:
–Què hi fas, aquí, Elies?
Ell va respondre:
–Estic encès de zel per tu, Senyor, Déu de l’univers: els d’Israel han abandonat la teva aliança, han derrocat els teus altars i han mort els teus profetes. Només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me.
El Senyor li va dir:
–Torna a posar-te en camí i vés cap al desert de Damasc. Quan hi arribis, ungeix Hazael per rei dels arameus. Després ungeix Jehú, fill de Nimxí, per rei d’Israel. Ungeix també Eliseu, fill de Xafat, d’Abel-Meholà, com a profeta successor teu.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• El Senyor ens diu: “estic encès de zel per tu”. Desitja donar-nos l’amor que li és propi. Vol acompanyar el nostre camí, que se’ns fa llarg i amb dificultats que ens semblen irresolubles.

• Ell ens desvetlla quan estem desanimats, quan no veiem sentit a la nostra vida, quan ens avergonyeixen les nostres accions, per donar-se’ns com aliment per recuperar les forces i ens esperona a continuar caminant, però no sols sinó amb Ell.

• Ens desitja amb Ell i ens fa saber per on passarà, però a nosaltres, amb l’esperit cec i sord, se’ns fa difícil de desxifrar les coordenades. Ens cal en el silenci del desert, enmig de tanta bellesa regalada, despertar els sentits i amb la subtilesa del sentiment disposar-nos per la seva trobada i expressar-li: “estic encès de zel per tu”.

• El Senyor no està en el vent huracanat i violent que tot ho esberla, ni en el foc que consumeix, ni en el terratrèmol que ensorra i genera esquerdes profundes en nosaltres, l’obra que han modelat les seves mans i que tant admira, allà no hi és!

• Ell és en el ventijol suau que acaricia la nostra pell, ens aporta frescor i, pels nostres porus es va obrint pas cap al nostre cor. Ho fa com amor donat, amb respecte per la llibertat que ens ha obsequiat, mantenint a l’espera el seu desig per nosaltres, per omplir-nos de força, i d’esperança per poder fer el camí que ens portarà a la trobada amb Ell, en els germans, en el dia a dia.