L’Esperit del Senyor vindrà a vosaltres.
“L’Esperit del Senyor vindrà a vosaltres. No tingueu por d’obrir de bat a bat
el vostre cor al seu amor”
Per pregar. . .
L’esperit us farà entendre tot el que us he dit. Jn14, 15-16.23b-26
Jesús, Senyor,
tu vas dir als teus apòstols: «Us convé que jo me’n vagi, perquè us enviï el Defensor».
Ens has enviat el teu Esperit que –com ventada impetuosa
– empeny la nostra barca mar endins.
Dona’ns el coratge que ens cal perquè gosem desplegar les veles davant la força del teu Defensor.
Perquè recordem i entenguem tot el que Jesús ens ensenyà:
obre el nostre cor al teu Esperit!
Perquè siguem capaços de «palpar» la teva presència enmig de nosaltres: obre el nostre cor al teu Esperit!
Perquè no ens tenalli la por davant un món que et desconeix: obre el nostre cor al teu Esperit!
Dona’ns el coratge que ens cal perquè sense pors ni recances obrim el nostre cor al teu Esperit.
PENTECOSTA: L’ALÈ DE L’ESPERIT
Si hi ha una peculiaritat que ens caracteritza a les persones humanes en comparació amb els altres éssers vivents, no és tant el fet de néixer, alimentar-nos, créixer, reproduir-nos i morir, sinó el fet de pensar, estimar, crear, obrir-nos a la transcendència, fer-nos preguntes, comunicar-nos, moguts no únicament per un instint, sinó per la capacitat de discerniment i d’autodeterminació. Aquestes possibilitats i dimensions ens constitueixen com a persones, éssers inseparablement materials i espirituals.
L’esperit de cada persona és com el seu alè vital i, per tant, la més profunda interioritat-comunicació-comunió entre les persones és la que s’estableix en el nivell de l’esperit, de l’ànim i de la motivació.
Per això no és estrany que la tradició judeocristiana, que atribueix a Déu la dimensió personal i narra, tendrament, que de la pols va fer néixer l’home a imatge seva, parli sempre de l’Esperit de Déu, de l’Alè de Déu, que visita i habita en el cor dels humans i, des de dins, ens estimula i empeny -com a impuls- a actuar en la línia de la saviesa que li és pròpia, i encén en nosaltres el foc del seu amor creador i comunicador de vida, que constitueix la seva més íntima identitat.
«Rebeu l’Esperit Sant», va dir Jesús ressuscitat als seus deixebles «el vespre d’aquell primer diumenge» i ens ho diu avui i cada dia a nosaltres. Deixem-nos abrandar per aquest foc d’amor, deixem-nos omplir d’aquesta saviesa, perquè puguem parlar amb un llenguatge entenedor, comunicador i de veritable compartició, perquè ens sentim formant part d’un mateix cos (comunitat cristiana dins la comunitat humana!).
Jesús Ressuscitat ens fa el do del seu Esperit, l’Esperit de Déu, l’Esperit Sant, vessat en els nostres cors. Deixem que el nostre esperit sigui configurat per a l’Esperit de Déu, perquè ens habiti i configuri la nostra vida i la nostra actuació.
Aquest diumenge és Pentecosta, la Pasqua Granada o Segona Pasqua. Amb aquesta festa acabem els 50 dies en què hem celebrat la Resurrecció del Senyor. La Pentecosta és la plenitud de la Pasqua, Jesús ressuscitat ens dona el seu Esperit: “L’Esperit de Déu, l’Esperit Sant”.
És aquest Esperit que il·lumina la vida dels creients, la vida de l’Església, el que ens enforteix en els moments de dubte i dificultat, el que renova la vida de cadascú i del nostre món.
La presència de l’Esperit Sant cal saber-la captar en la vida de cada dia, però es manifesta especialment en els sagraments, que són el millor fruit de la Pasqua del Senyor.
Avui, diumenge de Pentecosta, celebrem, doncs, amb molt de goig, aquest do de l’Esperit Sant que Jesús va fer als deixebles i que ens fa també a nosaltres. Ho demanem i ho necessitem: “Veniu, Esperit Sant”. I, en els propers diumenges tindrem dues festes litúrgiques ben importants i properes: la Santíssima Trinitat i Corpus.
Consagració al Sagrat Cor de Jesús
Oh Jesús meu! Per mediació del Cor Immaculat de Maria Santíssima us ofereixo les oracions, obres i treballs del present dia, en reparació de les ofenses que us fan, i per les altres intencions del vostre Sagrat Cor.
Bloc de Pere Codina Gironella 