PARAULA DE DÉUDimecres 15 de Juny 2022

Mateu 6,1-6.16-18

Jesús va dir als seus deixebles:

Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel.
Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t’ho recompensarà.
I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t’ho recompensarà.
I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan dejunis, perfuma’t el cap i renta’t la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t’ho recompensarà.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Hi ha un lloc amagat, secret, del que brolla una vida insospitable, i aquest lloc és al mateix centre de la nostra vida. És el lloc on Jesús ens convida a endinsar-nos per pregar, per contemplar la vida, per relacionar-nos amb Déu i amb els germans.

• D’aquest espai sagrat de la nostra pròpia vida, perquè amaga lo més veritable de nosaltres mateixos, lo més autèntic, brolla una mirada més transparent cap a la vida, brolla el desig de simplement ser, deixant de banda les veus que ens conviden a viure de la imatge o les aparences.

• Si aprenem a submergir-nos en el nostre propi pou, amb calma, acollint el silenci que a vegades experimentem estèril i acollint també els nostres moviments interiors i la nostra realitat nua, tal com Déu, que veu el que és amagat, mira amb tant d’Amor… Si ossam recórrer aquest camí vers la profunditat serem més capaços de perforar la realitat: la quotidiana, la de cada persona, la que esdevé al nostre voltant i que és la nostra… i mirar-la amb aquesta mirada transparent que descobreix en el seu secret la petjada de Déu i la invitació a estimar-la tal com és, i a transformar-la amb l‘amor que sempre és disponible a les profunditats de la nostra vida.