HOMILIA MONS, FRANCESC PARDO BISBE DE GIRONA. FESTA DE CORPUS. CATEDRAL DE GIRONA ANY 2021
LA FESTA DEL CORPUS.
Celebrem la festa del Corpus, del Cos i de la Sang de Crist.
1. DÉU ALIMENTÀ AL SEU POBLE AMB EL MANNÀ DURANT EL CAMÍ DEL DESERT CAP A LA TERRA PROMESA.
DÉU ENS ALIMENTA AMB EL NOU MANNÀ.
Ho hem escoltat a la primera lectura. El poble alliberat de l’esclavatge d’Egipte fa camí pel desert, camí difícil i ple de dificultats per arribar a la terra promesa. I Déu l’alimenta amb el mannà, amb el pa del camí.
L’Eucaristia com aliment, el nou mannà del poble de Déu.
Nosaltres pel camí per la vida cap a la terra promesa, cap a la salvació definitiva, que és sovint camí difícil, també necessitem ser alimentats amb el mateix Crist, el nou pa dels caminants.
Participar en la Missa i rebre el Cos de Crist, combregar amb ell, no és només un acte de devoció, és una qüestió de supervivència, del tot necessari pel nostre camí si volem viure anticipadament la salvació que Déu ens ofereix, si volem tenir forces pel camí; si volem afrontar les dificultats amb esperança…
L’Eucaristia com aliment pel nostre camí.
2. JO SÓC EL PA VIU BAIXAT DEL CEL. QUI MENJA AQUEST PA VIURÀ PER SEMPRE.
SI NO MENGEU LA CARN FILL DE L’HOME I NO BEVEU LA SEVA SANG, NO PODEU TENIR VIDA EN VOSALTRES.
QUI MENJA LA MEVA CARN I BEU LA MEVA SANG ESTÀ EN MI I JO EN ELL.
Aquestes paraules de Jesús a l’evangeli de Joan m’han fet pensar molt en la necessitat de menjar el pa que és el mateix Jesús.
Per què els cristians hem d’anar a l’Eucaristia i combregar?
A l’evangeli d’avui apareix nou vegades: vida, viure, viu.
Menjar el pa de l’Eucaristia té molta importància per viure.
Així, només hi ha una resposta: per viure segons Jesús, per estar units a ell, perquè la seva vida passi per la nostra, i això significa viure segons les seves actituds, sentiments, valors…
Es pot pensar que som nosaltres que fem un favor a Jesús anant a l’Eucaristia i no és pas així.
Ningú pot viure unit a Jesús i tenir la seva vida si no menja la seva carn.
Els cristians primerament no som els que sabem moltes coses de Déu i de Jesús, sinó el qui vivim units a ell i tenim la seva vida en nosaltres. I restar units a Crist no és una qüestió només de la meva voluntat o el meu desig, no ho podem pas fer sols, prescindint d’acollir-lo amb el pa i vi de l’Eucaristia.
L’anèmia cristiana, la manca de vitalitat cristiana té relació amb la poca participació en l’Eucaristia. En positiu: la vitalitat cristiana està estretament unida a la celebració i a la comunió.
Ser cristià és viure, i per viure necessitem menjar aquell que és el pa viu baixat del cel per donar vida al món, per restar-hi units.
Ser cristià és estar revestit de Crist que exigeix un encontre permanent amb ell i deixar que treballi la nostra vida, els nostres sentiments, les reaccions i actituds, que configuri la nostra mirada… Això no serà possible sense l’encontre amb ell en l’Eucaristia, sense restar units a ell.
Durant anys vaig escoltar i potser pensava en alguns moments que per ser cristià no calia anar a Missa. Fins i tot s’havia arribat a presentar el compromís de servei als altres com alternativa a la Missa. Cal rectificar i manifestar que per ser cristià, segons Jesús, cal l’Eucaristia, tant per experimentar la bondat del Senyor, per restar units a Crist, com per esdevenir servidors veritables a la seva semblança.
Recuperar el veritable sentit del diumenge celebrant l’Eucaristia, del dia del Senyor amb tot el que significa.
Cap diumenge sense Missa.
També recuperar, alhora, l’actitud d’adoració, lloança, pregària, comunicació amb Crist present en la reserva eucarística.
3. L’EUCARISTIA CONSTRUEIX LA COMUNIÓ ENTRE NOSALTRES I ENS CONVIDA A BUSCAR LA COMUNIÓ AMB TOTES LES PERSONES.
Ho hem escoltat en la carta de Pau: per això tots nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.
La comunió amb Jesús ens ha de fer viure la comunió entre nosaltres, els qui combreguem, els qui formem la Diòcesis, cada parròquia.
Combregar amb Jesús ens ha de fer treballar, perquè entre nosaltres hi hagi més comunió. No és vàlid dir jo ja combrego amb Jesús, però prescindeixo de l’església, de la comunitat parroquial.
La comunió amb Jesús ens fa construir ponts de comunió amb totes les altres persones del nostre entorn familiar, d’amics, de treball i del nostre món, sobretot amb els més necessitats.
Si combreguem amb Jesús ens hem de sentir urgits a treballar, perquè tothom pugui viure més dignament, més humanament.
I per això una proposta: sóc responsable del meu veí.
Combregar amb Jesús ens estimula a reconèixer la seva presència en els altres i especialment en els més necessitats de diners, de cultura, de salut, d’amor i amistat.
El reconeixement de Crist en els germans amb necessitats, siguin els que siguin, està profundament unit al reconeixement de Crist en l’Eucaristia, a on compartim el seu cos, el pa partit i repartit. Des de sempre s’ha vinculat Eucaristia i Caritat, comunió amb Crist i els germans.
L’Església partim el pa i el repartim sobretot per mitjà de Càritas, de les seves accions i propostes. Tu, jo… som Càritas, malgrat no hi treballem directament, però si ens cal contribuir generosament al seu sosteniment.
Avui contemplant, adorant, agraint el pa i el vi de l’Eucaristia us convido a renovar el compromís de participació en l’Eucaristia i el compromís de comunicar la seva importància. Us exhorto, alhora, a contemplar Crist present en les persones. No es pot mirar amb amor a Jesús, pa de vida, sense deixar-nos interpel·lar per les necessitats dels germans.
Convertim aquesta celebració en una acció de gràcies a Déu que ens alimenta amb el seu propi fill per tenir la seva vida. Gràcies, Senyor!
Consagració al Sagrat Cor de Jesús
Oh Jesús meu! Per mediació del Cor Immaculat de Maria Santíssima us ofereixo les oracions, obres i treballs del present dia, en reparació de les ofenses que us fan, i per les altres intencions del vostre Sagrat Cor.
Bloc de Pere Codina Gironella 