Mateu 6,19-23
Jesús va dir als seus deixebles:
No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor. El llum del cos és l’ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; però si és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Perquè si allò que en tu ha de ser llum és foscor, que en serà, de gran, la foscor!
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Per als oients de Jesús era a través dels ulls com hom podia copsar la qualitat moral d’una persona. Així, “tenir l’ull bo” no volia dir simplement “veure-hi bé”, sinó ser bo, generós… De fet, el text original grec de l’evangeli d’avui no diu, pròpiament, “tenir l’ull bo”, sinó “tenir l’ull simple”. I “tenir l’ull simple” vol dir ser transparent (és a dir, no tenir segones intencions) i, des d’aquesta transparència, viure totalment orientat cap a Déu i al germà. En els seus Exercicis Espirituals, sant Ignasi ens dirà: “el ojo de nuestra intención debe ser simple”, és a dir, totalment orientat al fi per al qual hem estat creats, que no és altre que Déu, l’Únic que ens pot fer feliços de debò. Avui les paraules de Jesús són una crida a la transparència personal, a la netedat (“feliços els nets de cor perquè veuran Déu!”). Són una crida, en definitiva, a posar i a trobar en Déu el nostre tresor (“on tens el tresor hi tindràs el cor”) –un tresor que res ni ningú no ens podrà prendre.
Bloc de Pere Codina Gironella 