1 Corintis 11,23-26
Germans, la tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.» I havent sopat féu igualment amb la copa, tot dient: «Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial.» Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La celebració del dijous sant, al bell mig de la setmana santa, amb els successos tan punyents, succeint-se un darrere l’altre, potser no permeten endinsar-se en la profunditat del definitiu gest de Jesús. A la vigília de la seva mort fa el seu testament.
• Però, què pot donar un pobre, si no és ell mateix? El seu cos, la seva sang com a portadors de tot el seu delit, que no és altre que fer-nos conèixer i plantar-nos en l’amor del seu Pare. En activa i en passiva: estimar Déu amb totes les forces perquè Ell ens ha estimat primer.
• Hi ha quatre narracions de la institució Eucarística en el Nou Testament. La més antiga és la de sant Pau, donant als de Corint el que ell mateix ha rebut del Senyor Jesús. Donació, recepció, donació, recepció… L’Eucaristia ens actualitza la donació de Jesús i ens arrossega a fer la nostra pròpia donació a Déu i als germans.
• Precisament el text de Pau ve donat en un context d’egoisme i menyspreu envers els més pobres.
• La catequesi de Pau en la primera frase del text ens urgeix: ¿com rebo jo la tradició eucarística i com la comunico als altres i com rebo jo Jesús i em dono jo mateix als altres…?
Bloc de Pere Codina Gironella 