Mateu 7, 1-5
Jesús va dir als seus deixebles: No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? Com pots dir al teu germà: «Deixa’m que et tregui l’estella de l’ull», si tu tens una biga en el teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure l’estella de l’ull del teu germà.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• En un món en el que trobem que tothom opina de tothom, i que les desqualificacions estan a l’ordre del dia, és més que revolucionària la Paraula de Déu. Sant Ignasi també parla en aquesta direcció quan invita considerar com “l’amor convé posar-lo abans en les obres que en les paraules”. Tota una declaració d’intencions, oi?
• Però és que, en la vida ordinària, Ignasi de Loiola també ens parla de tendir més aviat a “salvar la proposició de l’altre”. Quants judicis exagerats o cruels ens estalviaríem, oi? No és sols un silenci forçat el que se’ns demana: és un esforç de la mirada. Si mirem amb els ulls de Déu tot es transforma. Potser el que ens passa és que ens és més còmode veure per on l’altra persona fluixeja, oi?
• Que el Senyor ens ajudi a que el seu Cor ens inundi amb el seu amor.
Bloc de Pere Codina Gironella 