
Mateu 7, 6.12-14
Jesús va dir als seus deixebles:
No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-vos. Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes. Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que mena a la perdició, i són molts els qui hi entren. Però és estreta la porta i aspre el camí que mena a la vida, i són pocs els qui el troben.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Seguint aquests capítols de Mateu on apareixen diverses paraules de Jesús, avui ens trobem amb un petit popurri de dites seves.
• 1) “No tireu perles als porcs”: potser ens recorda aquesta dita el fet que les coses importants de la vida, les llavors de saviesa més profundes, no es poden simplement ‘consumir’ i ‘donar per sabudes’. Hi ha realitats que s’han de tractar amb respecte, amb dignitat, amb cura i atenció. Em puc preguntar si la meva vida de fe, si l’Evangeli, el tracto amb cura, respecte, atenció, reverència…
• 2) La famosa frase “feu als altres tot allò que voleu que ells us facin” no necessita massa explicacions. Potser sí pot necessitar un temps per veure què vol dir per a mi avui i aquí… Em puc prendre aquesta estona de pregària per veure-ho…
• 3) Finalment, la darrera frase ens pot semblar dura: “la porta de la vida és petita, i el camí, estret: per això pocs hi troben»”. En realitat l’hem de veure com una invitació: invitació a buscar, a moure’ns per fer créixer la nostra vida de fe, la nostra vida de seguiment de Jesús. I moure’ns en definitiva per fer del món un món més humà, fratern i evangèlic.
• És una invitació a remar contra-corrent en un món que sovint té criteris deshumanitzadors, per ser persones que portem vida, que portem a les persones i al nostre món… Puc demanar al Senyor llum per ser més decidit/da per fer que el nostre món sigui més el món que tendrament somia Déu…