Mateu 7, 15-20
Jesús va dir als seus deixebles: Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d’ovella, però per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? Tot arbre bo dóna fruits bons, i l’arbre dolent dóna fruits dolents. Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons. Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El fruit surt d’un procés de transformació. Perquè es produís, moltes parts s’hi han hagut d’implicar. Sovint comença per una llavor ben petita. La naturalesa sempre és una lliçó. Quantes persones ens han estat un autèntic salvavides, i quants fets, o coses que hem vist, han ajudat a fer aquest procés de transformació. És bo intentar recordar-se a si mateix allò que ens ha fet com som. Però quantes coses ens han desviat del nostre camí i ens han reduït tantes fes. Cal saber on anar a buscar aigua per viure, i saber que potser el que estem buscant no es troba en el lloc on ho fem. Sempre estem necessitats d’ajuda per sobreviure.
• Per això és tan important repassar les bones obres que la vida ens ha deixat fer, és bo repassar-les a la nit, i demanar que el fruit honest es produeixi en nosaltres, amb convicció, i mantenint-nos a resguard de l’orgull, però també del desànim.
• Potser no haurem pogut arribar a donar el millor de nosaltres mateixos, però una cosa sí que sabem, que Jesús estarà sempre allà, vigilant, amatent, no ens hauríem de cansar mai de parlar/explicar aquesta presència, la mateixa que avui el porta a advertir-nos que vigilem amb els falsos profetes i que ens fa fer una reflexió seriosa pels fruits que cada u donem. Ell sap el que podem oferir, sap confiar, fins i tot en els moments més baixos. Ha deixat un rastre per seguir. No ens ha deixat orfes. Però, com el seguim? Com ens hi encarnem? Sovint m’ho pregunto. Sovint penso com es dilueix la seva figura i sovint també, em dol.
Bloc de Pere Codina Gironella 