Lluc 1,5-25
En temps d’Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d’Abià que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d’Aaron, es deia Elisabet. Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor. Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril i tots dos eren ja d’edat avançada.
Un dia, mentre Zacaries era al temple oficiant davant de Déu amb els del seu torn, segons el ritual dels sacerdots, li tocà per sorteig d’entrar al santuari del Senyor a oferir l’encens. Mentre l’oferia, tot el poble era a fora pregant. Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l’altar de l’encens. Zacaries, en veure’l, es va torbar i la por s’apoderà d’ell. Però l’àngel li digué:
– No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan. En tindràs una gran joia, i molts s’alegraran del seu naixement. Serà gran als ulls del Senyor; no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i quedarà ple de l’Esperit Sant ja des de les entranyes de la mare. Conduirà molts israelites cap al Senyor, el seu Déu. Anirà al davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies: farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills i portarà els rebels pels camins dels justos. Així prepararà per al Senyor un poble ben disposat.
Zacaries preguntà a l’àngel:
– Com puc saber que serà així? Jo ja sóc vell i la meva dona també és d’edat avançada.
L’àngel li va respondre:
– Jo sóc Gabriel i m’estic prop de Déu. És ell qui m’ha enviat per anunciar-te aquestes bones noves. Quedaràs mut, sense poder dir res, fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules, però al seu temps es compliran.
Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que s’estigués tanta estona dins el santuari. Quan finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut una visió. S’expressava només amb senyes, perquè havia quedat mut.
Quan es van acabar els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se’n tornà a casa seva. Al cap de poc temps, la seva muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella no sortia de casa, i pensava: «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure’m la vergonya de no tenir fills.»
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Zacaries era un home bo. Bon marit i bon sacerdot del Temple.
• A Zacaries, com a tu i a mi, el perd el dubte. Mai en tenim prou. Sempre demanem més evidències al Senyor.
• Però el pla del Senyor Déu continua endavant.
• Fa allò que per a la naturalesa humana és impossible.
• Sabem de la presència de Déu en la nostra vida, però ens cal confiar.
• Normalment això ho descobrim a posteriori, quan notem els efectes i els resultats de la presència de Déu en la nostra vida.
• Demanem-li al Senyor el do de la confiança, de la senzillesa i de la humilitat.
Bloc de Pere Codina Gironella 