Lc 15, 3-7
Jesús els va proposar aquesta paràbola:
—¿Quin home d’entre vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l’ha trobada, se la posa a les espatlles ple d’alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que havia perdut.”
»Jo us dic que, igualment, hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Crec que moltes vegades escoltem aquesta paràbola com si fóssim part del grup de les 99 ovelles que el pastor deixa per anar a cercar la perduda. Vos convido a tornar a llegir el relat como si cada un o cada una fóssim aquesta ovella perduda que aquest pastor surt a cercar. Perquè en realitat tots som aquesta ovella perduda que necessita ser retrobada, guarida i carregada a les espatlles amb amor.
• Aquesta paràbola confronta la nostra lògica que calcula més els beneficis i que evita riscos i pèrdues. Un pastor assenyat es quedaria amb les 99, i no les deixaria mai al desert, lloc de perill i de mort. I aquest és el secret de la paràbola: parlar d’aquest Amor boig de Déu per cada una de les seves criatures, que no es cansa de sortir i de venir a cercar-nos allà on som, i que ens abraça per experimentar la joia immensa d’aquell a qui des de sempre pertanyem.
• Així és el cor de Déu, un cor que es desvetlla per cada una de les seves criatures, especialment les més febles i ferides, que travessa deserts fins trobar-nos, i que quan ens troba no pot més que compartir la seva alegria. Fixem la nostra mirada en aquest Cor, entrem en la seva escola, per esdevenir nosaltres el cor de Déu en la terra.
Bloc de Pere Codina Gironella 