PARAULA DE DÉUDissabte 25 de juny 2022

Lluc 2, 41-51

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats els dies de la celebració, quan se’n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel•ligència i de les seves respostes. En veure’l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué:
– Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.
Ell els respongué:
– Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?
Però ells no comprengueren aquesta resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Un acte provocatiu on l’adolescent Jesús deixa les coses clares. L’episodi que culmina la infantesa. – Cal recordar que el prisma de lectura és la poètica, la mística i la mítica. Malament rai quan deixem aquesta clau de lectura i veiem els relats de la infantesa com a pàgines que haguessin pogut aparèixer en la premsa del dia.

• La perplexitat dels pares. – Fins ara havien estat altres qui donaven la identitat de Jesús, ara per primer cop és ell mateix qui explica el seu Misteri. Contesta als pares amb una altra pregunta, des d’un altra paradigma. Maria apel·la al quart manament, Jesús respon des del primer. Tot el que portem llegit obliga a Maria a un continu canvi de paradigmes. Els pares, incapaços d’interpretar, queden en silenci. Els pares es pensen que ho saben tot del fill, però a cada passa han de repensar la seva fe, les seves interpretacions.

• Maria guarda en el cor el que no acaba d’entendre. – I un altre cop la vulgaritat del cada dia. Després de reclamar la seva pertinença al Pare torna a Natzaret i és obedient als «pares». Passarà per aquí la fidelitat al Pare, però ja queda ben clar on és l’eix de la seva vida. I des d’ara… desconeixement de la història dels 18 anys de l’adolescència i joventut de Jesús. Aquesta és la primera «dada»: l’absoluta falta d’informació. No importa: és la història de tants natzarens. És un «no important». És Déu que assumeix la condició humana de debò amb tota la seva foscor, fragilitat, goig i alegria…. La seva vida oculta és un exercici de passivitat enfront de les urgències. Ens ensenya a caminar «al pas» de Déu, que no és del tot el nostre. I és un exercici d’alegria i goig davant la vida.