
Lc 9, 51-62
Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. Però no el volgueren acollir, perquè ell s’encaminava a Jerusalem.
En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li:
—Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?
Però Jesús es girà i els va renyar. I se n’anaren en un altre poble.
Mentre feien camí, un li digué:
—Et seguiré arreu on vagis.
Jesús li respongué:
—Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.
A un altre li digué:
—Segueix-me.
Ell respongué:
—Senyor, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare.
Jesús li contestà:
—Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu.
Un altre li digué:
—Et seguiré, Senyor, però primer deixa’m anar a dir adéu als de casa meva.
Jesús li va respondre:
—Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• En aquest Evangeli, Lluc ens descriu uns fets perquè prenguem consciencia que seguir a Jesús, és el centre de la vida cristiana, no hi ha cosa més important i més decisiva; no hi ha més urgent.
• Ens invita a abandonar la nostra zona de confort, de seguretat, també a superar una religió del deure, a desprendre’ns del passat perquè no sigui ni excusa ni enyorança i a més, Jesús ens invita a superar l’entorn social que ens protegeix per tal de ser lliures i adults; ens invita a superar el cor partit entre dos mons socials. Es a dir, reconciliar-nos amb el passat, arrelar-nos en el present i mirar el futur amb esperança.
• El seguiment de Jesús, implica la llibertat interior davant tot el que dificulta seguir-lo. Hem de fer nostra la lletra d’aquesta coneguda cançó: “Te seguiré a donde me lleves, Sin adelantarme, sin forzar el paso. Sabiamente ignorante, iré donde no sé. Puesto el corazón en ti, te seguiré.”