UNA REFLEXIÓ PERSONAL EN EL DIA DEL MEU SANT PATRÓ
Sóc una persona única a la meva composició, semblant a tantes altres amb les quals em trobo a diari, equivalent a molta gent que puc arribar a conèixer;
en fi, com a centenars que mai no tindré la sort d’arribar a tractar.
Aparentment no tinc una finalitat per existir en aquest món, de fet no hi ha un motiu preestablert, valedor i absolut per la qual cosa justificar la meva existència personal.
No recordo haver triat venir a aquest món, així com és poc probable que arribi a triar l’hora que hagi de deixar-lo. Però en dono gràcies als meus pares per sentir-me tan estimat i la convivència amb el meu germà amb qui compartia les alegries i les discussións.
Tinc records de quant vaig ser estudiant, de jugar amb amic que avui ja no i son, també he tingut alguna etapa de solitari, i com molts joves he estat esquerp, somrient.
Ara que visc un període de maduresa vital, tinc mes consciència que abans.
Com molts he conegut experiències positives, infortunis amargs, i també el reconeixement càlids.
Sentir a les meves mans la guia visual de la catedral, es fer simbòlicament una gran abraçada a la mole de pedra sagrada.
Ha estat obrir el bagul dels records, i sentiments viscuts junt amb pregaries i mises amb l’estimat Bisbe Francesc i de cop i sobte es despertent els sentiments que fan que el cor torni a bategar fort.
Gràcies Pare, pel vostre guiatge.
En aquest tram de la vida també demanl el vostre ajut, us necessito, sentir-vos a prop em dóna esperança i confiança per continuar el curt camí que hem resta de la vida.
Consagració al Sagrat Cor de Jesús
Oh Jesús meu! Per mediació del Cor Immaculat de Maria Santíssima us ofereixo les oracions, obres i treballs del present dia, en reparaci de les ofenses que us fan, i per les altres intencions del vostre Sagrat Cor.
Bloc de Pere Codina Gironella 