Mateu 16,13-19
Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles:
–Qui diu la gent que és el Fill de l’home?
Ells respongueren:
–Uns diuen que és Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, Jeremies o algun dels profetes.
Ell els pregunta:
–I vosaltres, qui dieu que sóc?
Simó Pere li respongué:
–Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.
Llavors Jesús li va dir:
–Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Pere és capaç d’afirmar que Jesús és el Fill de Déu i, moments després, pensant fer-li un bé, intenta impedir que Jesús faci el camí que cal fer.
• A cops la vida ens fa passar moments o temporades dolorosos.
• Les persones que ens estimen ens volen evitar aquests moments. Fan mans i mànigues perquè no ens passi res. I fan bé perquè ens estimen.
• El que ens cal descobrir, i no és fàcil, és que el “control de qualitat” de la nostra fe, del nostre seguiment i del nostre estil de vida cristià es consolida, sobretot, en els moments i temporades de patiment i desolació.
• Així com en els moments d’eufòria diríem sempre sí a Jesús, en moments de patiment i dolor es posarà a prova la nostra fe i la nostra entrega.
• Per això, sense buscar-los intencionadament, aquests moments o èpoques de patiment i dolor, quan es presenten, poden esdevenir grans possibilitats de creixement i maduració de la nostra persona.
• El dolor i el patiment no agraden, però cal reconèixer que tenen un caràcter purificador que dóna tremp al nostre seguiment.
• Per això Jesús li diu a Pere que, amb tota la bona intenció, està pensant com els homes i no com Déu.
Bloc de Pere Codina Gironella 