Mateu 9,1-8
Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i anà al seu poble. Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític:
—Coratge, fill, et són perdonats els pecats.
Hi havia allà uns mestres de la Llei que es deien dintre seu: «Aquest blasfema.»
Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà:
—Per què penseu amb dolenteria en el vostre cor? Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”? Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.
Llavors diu al paralític:
—Aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.
Ell s’aixecà i se’n va anar cap a casa seva. La gent, en veure-ho, sentí un gran respecte, i glorificava Déu que havia donat als homes un poder tan gran.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Veient Jesús la fe d’ells, dels qui porten al paralític, perdona els pecats del malalt.
• També per la nostra fe, Jesús pot apropar-se a d’altres persones que no el coneixen o que es mantenen allunyades.
• O, potser, Jesús s’ha apropat a nosaltres, algun cop, gràcies a amics nostres que ens l’han fet proper per la seva fe. Revisquem aquests moments de la nostra història personal. Fem-ne memorial agraït.
• Només Déu pot perdonar pecats. Si Jesús és capaç d’atribuir-se aquesta prerrogativa divina, vol dir que l’home Jesús és tan diví com Déu mateix.
• Per a nosaltres aquest és un gran misteri no a investigar sinó a contemplar i a agrair.
Bloc de Pere Codina Gironella 