Recordant a Josep Pla
En l’apartat del bloc “ESCRITS DEL BLOC” i que faig cada dia,
durant els mesos de Juliol Agost i Setembre, els dedicarem a conèixer la biografia: infància i adolescència, primers escrits, narrativa breu, correspondència, antologies, textos d’història, gastronomia, adaptacions de textos de Pla al teatre, articles i entrevistes, prosa, Obres traduïdes

5 consideracions de Josep Pla sobre els pobles
En els pobles val més no tenir cap idea que canviar d’opinió
Fent ús d’un català quotidià i escarrassant-se sempre a trobar l’adjectiu adequat, Josep Pla va establir un estil “fidel a la necessitat d’una escriptura clara, precisa i sòbria”. Les seves obres són fruit d’una observació meticulosa i irònica de la realitat. Com a homenatge als 947 municipis de Catalunya, fem un recull de 5 descripcions fetes per Clàudia Rius i Llorens, Punt de Llibre, 6-02-17, Periodisme i cultura. Cap. de redacció de Núvol.
1. “Gairebé tots els veïns de la casa que habitem al carrer del Sol són renyits. Estan a matar. S’odien i es barallen constantment. Com més petit és un poble, més forts són els estralls de la proximitat de la gent. Els sentiments provocats pels contactes humans massa immediats poden arribar a tenir una objectivitat tan sòlida que es podrien estudiar amb la mateixa precisió que hom pot posar en l’observació de les aranyes o les formigues. Contemplades des d’un núvol, aquestes picabaralles resultarien insignificants si poguessin ésser vistes. Constatades de prop, enutgen i molesten perquè generalment resulten incomprensibles” (El quadern gris, 2015, p.66)
2. “En els pobles val més no tenir cap idea que canviar d’opinió. Això darrer no és perdonat ni pels amics” (El quadern gris, 2015, p.78)
3. “En els pobles tothom es coneix, més o menys. I així, a les noses personals de la vida, s’hi afegeixen les que produeix la presència de l’altra gent, amb les seves inesgotables fantasies” (El quadern gris, 2015, p.149)
4. “Al Canadell es produeix, entre les famílies, una certa promiscuïtat. Des de molts anys que hi va la mateixa gent. Això fa que gairebé tot se sàpiga. Hi ha famílies caracteritzades per la puntualitat […] A l’hora del bany, sempre xisclen les mateixes persones. Aquests xisclaires es podrien agrupar per famílies amb gran facilitat […] N’hi ha que semblen incapacitades per deixar de fer cada dia, passi el que passi, el mateix passeig, i d’altres que no podrien viure sense una llibertat espontània de moviments més folgada. Hi ha una família que està íntegrament, tradicionalment preocupada pel seu restrenyiment” (El quadern gris, 2015, p.175)
5. “En els pobles, però, potser perquè es viu tan a la vora de la realitat i de la vida, les reaccions són violentes. Al costat de la imprecisió camina sempre una ratlla de sequedat. La indiferència de la naturalesa, la melancolia de les coses, la naturalitat sensual del paisatge, es resol, una vegada hom ha esgotat la potència d’imaginació, en pura desil·lusió. Cal, però, especular sobre aquesta caiguda, no deixar-se arrossegar i extreure de l’enquadrament de la petitesa humana en la immensitat de la vida l’elegia dolça i conformada” (El quadern gris, 2015, p.383)
*Recull de 5 descripcions fetes per Clàudia Rius i Llorens, Punt de Llibre, 6-02-17, Periodisme i cultura. Cap. de redacció de Núvol.
Bloc de Pere Codina Gironella 