Mateu 9,9-13
Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué:
—Segueix-me.
Ell s’aixecà i el va seguir.
Més tard, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veieren, preguntaren als deixebles:
—Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?
Jesús ho va sentir i digué:
—El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Jesús seu a taula amb els pecadors. Em satisfà això o m’indigna?
• Si no em satisfà és que, possiblement, crec que tinc més dret que els pecadors. A quines persones penso que els hi puc passar la mà per la cara?
• M’apropo només a aquells que ja tenen de tot? Rebutjo o m’apropo a aquells que necessiten de mi?
• Jesús escandalitza als fariseus perquè és capaç d’estimar, fins i tot, per sobre del que marca la Llei, fins a l’extrem. Quan jo he escandalitzat a algú, per quina raó ha sigut?
• Amb el cor a la mà. Et sents pecador? O, més aviat et sents del grup dels justos i bones persones?
• Què caldria canviar o potenciar per tal de sintonitzar més amb Jesús?
Bloc de Pere Codina Gironella 