BIOGRAFIA.
(Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d’abril de 1981) fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.[1][2]
Pla és encara un dels autors més llegits de la literatura catalana molts anys després de la seva mort, i ha estat consagrat unànimement com el prosista més important de la literatura catalana del segle xx. La seva original i extensa obra literària, que abasta de forma gairebé ininterrompuda sis dècades i més de 30.000 pàgines, va ser essencial per a la modernització de la llengua catalana i per la popularització d’una literatura costumista, clara, d’adjectivació intensa i a estones bolcada en la descripció del seu entorn més proper. Els seus articles d’opinió, les seves cròniques periodístiques i els seus reportatges sobre els nombrosos països on va viatjar constitueixen també un singular testimoniatge de la història del segle xx.
Infància i adolescència
Casa natal de Josep Pla, al carrer Nou de Palafrugell
Va néixer el 8 de març de 1897 a la vila de Palafrugell, situada a la comarca del Baix Empordà.[3] Fill d’una família acomodada de petits propietaris rurals, era el més gran de quatre germans.[4] El seu pare es deia Antoni Pla i Vilar, natural de Llofriu [5] i la seva mare Maria Casadevall i Llach natural de Palafrugell. Va aprovar l’ingrés al batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Figueres (juny 1909), i més tard va fer el batxillerat a l’Institut de Girona, on va viure intern des de 1909 als Germans Maristes. A finals del curs 1912 – 1913 va ser expulsat de l’internat i no va aprovar el batxillerat ni l’examen de grau fins al desembre de 1913.] Es va inscriure a Ciències a la Universitat de Barcelona i va començar estudis de medicina, però a la meitat de curs va canviar d’idea i es va matricular a Dret sense gaire entusiasme, amb la idea d’esdevenir notari
Instal·lat en pensions i apassionat des de molt jove per la lectura i l’observació, el buit que percebia en la vida universitària no va privar-lo d’adaptar-se a un altre ambient que canalitzaria la seva desorientació intel·lectual de joventut: la Penya de l’Ateneu Barcelonès, amb la biblioteca i sobretot la tertúlia diària que hi tenia lloc amb personatges com Josep Maria de Sagarra, Eugeni d’Ors o Francesc Pujols. D’aquesta època juvenil prové la seva admiració per Pío Baroja —una referència constant per a la seva generació— i la influència d’Alexandre Plana,[7] amic i mestre de joventut, al qual va atribuir la decisió d’allunyar-se del Noucentisme i apostar definitivament per una «literatura per a tothom» basada en «la claredat i la senzillesa», idees que serien la seva divisa estilística durant tota la seva carrera literary
Bloc de Pere Codina Gironella 