Mateu 9, 14-17
Els deixebles de Joan van anar a trobar Jesús i li preguntaren:
—Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen?
Jesús els contestà:
—¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran.
»Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç estiraria la roba del vestit i es faria un esquinç més gros. Tampoc no posen vi nou en bots vells: els bots es rebentarien, el vi s’escamparia i els bots es farien malbé. El vi nou s’ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• En aquest evangeli, Mateu equipara Jesús al nuvi d’un casament, l’enamorat que s’entrega per amor. I el casament se celebra amb alegria i banquet. Festa i abundància. Contrast amb el dejuni que pregonen els jueus, aferrats a les normes de puresa que han esdevingut el camí per acostar-se a Déu.
• Jesús ve per oferir la pau i l’amor que es concretaran en la justícia. És el camí del Regne.
• La novetat de Jesús és incompatible amb la rigidesa de les velles normes. No podem seguir Jesús a base de pedaços.
• Convidats a renovar-nos, a celebrar el banquet de la seva presència entre nosaltres, a parar taula per celebrar el banquet perquè hi capiguem tots. És el camí de la pau, de l’amor i de la justícia.
Bloc de Pere Codina Gironella 