El 1919 es llicencia en Dret i comença a treballar professionalment en el periodisme, primer al diari Las Noticias,] fundat per Rafael Roldós i al cap de poc en l’edició nocturna de La Publicitat. Aviat, Pla comença el seu periple com a corresponsal en diverses destinacions europees: París (1920), Madrid (1921), Portugal, Itàlia (1922) i
Berlín (1923).
Catalanista moderat, l’any 1921 és elegit diputat de la Mancomunitat de Catalunya per la Lliga Regionalista a la seva comarca natal.
L’any 1924, arran d’un article crític amb la política militar en el Protectorat Espanyol al Marroc, pateix un procés militar que li impedeix retornar a Espanya durant els anys següents. Durant el seu exili a París, va tractar –i va conspirar– amb alguns dels principals opositors catalanistes a la dictadura de Primo de Rivera, com Francesc Macià. Segons es desprèn d’unes cartes que li va enviar Eugeni Xammar, editades per Quaderns Crema, a cura de Xavier Pla, l’escriptor empordanès va plantejar a Macià la possibilitat d’assassinar el Rei Alfons XIII i promoure un aixecament al Rif per desestabilitzar l’Estat espanyol i aconseguir la independència de Catalunya. Mentrestant, va continuar viatjant per Europa. Entre altres països va visitar la Unió Soviètica i el Regne Unit, i l’any 1925 publica el seu primer llibre, Coses vistes –una recopilació de descripcions paisatgístiques, narracions breus, retrats literaris i evocacions autobiogràfiques– amb el qual va obtenir un gran èxit de crítica i públic. El llibre es va esgotar en una setmana. Es tractava d’una bona bestreta de la seva estètica: «escriure sobre les coses que he vist». A la fi de 1925 es va publicar la seva segona obra –Rússia escrita a partir del viatge de sis setmanes a l’URSS en companyia d’Eugeni Xammar[9] i acollit a casa d’Andreu Nin. Finalment el 1927 va poder retornar a l’Estat espanyol, va deixar el diari La Publicitat, de línia progressista pròxima a Acció Catalana, i va entrar a La Veu de Catalunya, el periòdic de la Lliga Regionalista, de tendència liberal-conservadora. Va iniciar llavors una relació de mecenatge amb Francesc Cambó —líder del catalanisme moderat—, les famoses xerrades del qual va freqüentar assíduament i del qual va publicar poc després una biografia política molt favorable al personatge, en aquells dies enfrontat als sectors republicans i esquerrans
Bloc de Pere Codina Gironella 